miércoles, 26 de octubre de 2011

Cultura i programari lliure

El Twitter. Què és? Com funciona?

Twitter és una xarxa social creada a California al 2006. A mesura que els anys anaven avançant, Twitter tenia més èxit arreu del món.

Aquesta xarxa permet enviar textos anomenats tweets , d’un màxim de 140 caràcters. A través d’aquets, els usuaris d’arreu del món poden ser seguidor, el que comporta que has de “seguir” aquella persona que t’interessa. No es tracta del fet de ser “amics”, ja que el Twitter no té la mateixa funció que el Facebook.

Els caràcters del Twitter:

Els usuaris de Twitter poden agrupar diferents missatges de temes diversos mitjançant l’ús de hashtags ; paraules o frases iniciades amb l’ús del coixinet (#). També es troba el caràcter de l’arroba (@), seguida del nom d’un usuari, per tal d’anomenar-lo o contestar al seguidor.
Si es vol compartir un text d’un altre usuari o els nostres, es diu que es fa un retweet , marcant els missatges amb les lletres: “RT”.

El terme “Twitteros”, fa referencia a aquells personatges més destacats del món del Twitter, on es pot trobar des d’actors, a esportistes, escriptors, polítics, personatges de TV...etc.

VALORACIÓ PERSONAL:

Actualment, ens trobem en una època que fem un gran ús de les xarxes socials, ja sigui el Facebook o Twitter, entre d’altres.

Xarxa que ens permet estar en contacte amb els amics o seguidors (en el cas del Twitter), totalment gratuït, i sense cap impediment d’ús si es té un telèfon mòbil amb connexió a Internet, on a qualsevol lloc i moment podem estar en contacte.

No era seguidora del Twitter, però desprès de crear-me una compte trobo que tot i que té un funcionament diferent al Facebook, és molt útil per estar amb contacte amb els seguidors en qualsevol moment i lloc, per anar al dia de les notícies, compartir interessos o per generar en qualsevol moment un gran esdeveniment a través dels tweets, com va ser les manifestacions d’Espanya amb el moviment 15M.

Per tant és una bona eina per estar en contacte, compartir interessos...etc amb la gent d’arreu del món.

martes, 25 de octubre de 2011

L'ús de les TIC, un bon suport per a la realització de treballs en grup.

  • Organització del treball en grup.

     Quan es realitzen treballs en petit grup, la manera més simple de fer-ho és dividir la feina en diferents parts per tal de repartir-se la feina entre les persones que formen el grup de treball. Quan es té totes les parts, recopilen per formar el treball ja finalitzat.
Al realitzar un treball en grup, com ja he esmentat anteriorment, es reparteix la feina entre els components, el que comporta que es pot tenir una visió general sobre el treball, però no es podrà tenir una visió més concreta, ja que no hi ha entre el grup una interacció. Així que, quan el treball esta finalitzat pot ser que quedi molt més per saber i aprendre ja cada part del treball ha estat realitzat per una persona diferent.

     Tot el contrari passa quan el treball es realitza de manera col·laborativa, on entre les persones del grup es genera el debat sobre el tema, on apareixen experiències, consells, idees..etc i entre tot es prenen les decisions. D’aquesta manera, un cop finalitzat el treball, l’aprenentatge ha estat compartit i on tot s’ha fet en comú.

  • Treball col·laboratiu amb el suport de els TIC.
     Com ja s’ha vist anteriorment, la millor manera de realitzar un treball en grup és de manera col·laborativa. El suport que ens ajuda a la creació i realització de treball són les TIC. On es pot tenir un intercanvi d’idees, anècdotes, experiències...etc, on tot els components del grup podran visualitzar la feina realitzada i si cal, publicar-la a la Xarxa.

Per aquest cas en concret es pot utilitzar: Documents de Google, servei gratuït que permet crear en línia, compartir i dividir tota mena de documents de qualsevol format ( text, imatges, formularis, presentacions...etc).

Per tant, fent us de les eines que les TIC proporcionen es pot generar i crear uns bons treballs, molt fàcil i senzill.

OPINIÓ PERSONAL:

     La realització d'un treball pot generar conflictes entre els components, ja que el treball s'ha de dividir en diferents part per a que cadascú faci "la seva part", i com ja sabem "no llueve a gustos de todos", per tant realitzar un treball amb la eina de Google Docs, pot facilitar molt a la realització del treball. Entre tots posem les diferents idees i on s'acaba generant un debat on hi surten com ja he dit abans, les idees, experiències de cadascú, consells...etc. Personalment no he utilitzat mai aquesta eina, ja que no sabia que existia.

    Desprès de "investigar" sobre Google Docs, ja que se que tinc una eina que es fàcil i simple d'utilitzar per quan hagi de realitzar un treball en grup.

domingo, 23 de octubre de 2011

INTERACTIVITAT

Edu3.cat


L’ordinador és una màquina electrònica, creada per rebre i processar dades per tal de convertir-les en informació. Màquines creades per fer diferents càlculs, però  que actualment, gràcies a la seva evolució, s’utilitzen a més a més, màquines per a que les persones es comuniquin.

INTERACTIVITAT:

  • Vannevar Bush (1890-1974), va proposar a mitjans del S. XX, un model per tal de millorar la comunicació científica. Aquest model es basava en una dispositiu similar a les funcions del cervell dels humans, i fins i tot va crear el model d’una màquina, però no es va poder dur a terme, ja que aquella època la tecnologia era molt costosa, i amb una difícil utilització, només treballant amb números, tot i que anys desprès ho van fer també amb textos, sons, imatges...etc.


  • Theodore Holm Nelson ( 1937- ) creador del projecte Xanadú. Projecte que consistia en crear una xarxa virtual (semblant al Internet que tenim actualment). Projecte, que finalment no es va dur a terme, tot i així va donar diverses idees.
Exemple de les diferents idees del projecte:
-Hipertext: que permet a través d’un text, portar-nos a un altre text relacionat.
-Hipermèdia: mètode o procediments per escriure, dissenyar o composar diversos continguts amb textos, imatges, sons, àudio...etc. Els diversos elements es relacionen entre si, mitjançant els enllaços, formant una xarxa que es pot connectar amb altres xarxes.

Tot i que les idees estaven ben aconseguides i treballades, faltava una bona tecnologia.

  • Douglas Engelbart ( 1925 -  ) creador del ratolí. Un dispositiu intermediari entre una persona i un ordinador, produint així, una comunicació interactiva. Comunicació produïda a través de grafismes i símbols visuals.

Apareixen així, els primers programes interactius o hipermèdia als anys 90, en CD-ROM; un element capaç d’emmagatzemar una gran quantitat d’imatges i música, podent ser visualitzat de diferents maneres. Els primers programes interactius van ser creats per l’àmbit de l’educació.

Els programes interactius de més impacte a la societat van ser els videojocs.
Amb el CD-ROM la interacció és amb una mateixa persona, però amb la xarxa d’Internet es multiplica a diverses persones (treballant en equip, compartint interessos...etc). Per tant, la clau d’un interactiu és la interfície (grafisme de comunicació entre l’usuari i l’ordinador) que si és bona ens convida a interactuar, intentant que sigui senzill i fàcil d’utilitzar.

lunes, 10 de octubre de 2011

Les presentacions a l'educació (PowerPoint)


" PROPOSTES D'ÚS CREATIU I MULTIMEDIAL DEL PROGRAMA POWER POINT "

Un dels problemes que tenen els que es dediquen a l’educació, es tracta del fet de parlar i exposar en públic, per exemple en un auditori, mostrant transferències complementades amb text o imatges, durant una estona.

Avui en dia trobem que a l’hora de realitzar una classe, molts dels professionals utilitzen programes de presentacions, com un dels més coneguts, el Microsoft PowerPoint, on aquets professionals van exposant els punts més import ants a través d’una presentació.

És per aquest motiu, que es troben els avantatges i inconvenients, d’un dels programes més utilitzats.
Un dels avantatges de l’ús d’aquest, és que en les exposicions o classes trobem que el discurs pot estar molt més estructura, fet que comporta que els alumnes sempre tenen present una petita guia per seguir el que s’està exposant. Seguidament, es pot incorporar imatges o vídeos; una classe més dinàmica per els alumnes que poden veure en vídeos o imatges el que s’està explicant. A més a més, poder afegir: sons, animacions...etc.

A l'hora de que l’alumne prengui apunts, ho té molt més fàcil, perquè com ja em dit abans, té una guia per seguir al professor/a.
A través de les diapositives, podem utilitzar diferents gammes de colors, que millora el significat dels continguts exposats.
Tot i desprès d’aquest avantatges, també trobem uns petits inconvenients sobre aquest programa, i és que un dels principals problemes, és que no es sintetitzat l’informació en les diferents diapositives, fet que comporta que no arribi a l’alumnat tota l’informació amb claredat.

Moltes vegades, trobem que s’acaba llegint les diapositives, per això és convenient, tenir preparada l’exposició. Un dels avantatges que em trobat, és de les diferents gammes de colors, tot i així, també pot ser inconvenient, ja que segons quin color seleccionem, no es podrà llegir bé l’informació d’aquella diapositiva.
Trobem, que segons a quina aula o auditori s’està fent l’exposició, si el seu sistema de projecció no és l’adequat, provoca cansament als alumnes.
Són aquets una tria dels avantatges i inconvenients que trobem a l’hora de fer una classe o exposició d’un treball amb el PowerPoint.

L’ús creatiu d’aquest tipus de presentacions, fa que l’alumne surti de la classe formal. Un element important per exemple, en el moment de fer una exposició sobre qualsevol treball per part de l’alumnat, i que els  força moltes vegades ha tenir que sintetitzar, estructurar...etc part del treball per tal d’exposar-lo en un PowerPoint.


Per tant, trobem que l’ús del programa PowerPoint, en aquest cas, a l’escola, és una forma motivadora, per tal de que els alumnes surtin de la rutina d’una classe formal o magistral. Tot i que personalment, haig de dir, que crec que a les escoles d’infantil, no s’acaba de treure profit aquest tipus de programa, ja que és una bona manera, per exemple de poder fer una classe de música per els més petits, on hi podem afegir sons, col·locar enllaços on puguem accedir a un repertori de cançons, o simplement per explicar un conte.

Pensant en els alumnes una mica més gran; l’utilització del programa per part del professorat, seria una bona manera de fer que les classes fossin més dinàmiques, ja que és un element que se’l li pot treure molt de profit sent una mica més creatiu.