METÀFORA TUTORIAL: L’ORDINADOR COM A TUTOR

L'ordinador tutoritza el procés d'aprenentatge realitzat per l’estudiant.

Als anys 50 es parlava de que les "màquines d'ensenyar". Aquestes podien instruir l'alumne fins al punt de fer-se càrrec totalment de l'activitat del docent. Les maquines no varen tenir gaire èxit, però l’aparició de l’ordinador comencen a fer que la gent tingui interès i que tingui un ús educatiu, creant eines com tutorials.

Es pot establir un cert paral·lelisme entre el funcionament d'alguns programes informàtics i la modalitat d'interacció a classe caracteritzada per la seqüència:

iniciació (docent) - resposta (alumne) - avaluació (professor)

• Iniciació del docent: presentació de continguts, que els alumnes comencin a interessar-se.
• Resposta per part del alumne: a partir de preguntes sobre el contingut que s’està treballant, quan el professor acaba la seva exposició. A partir d’activitats, i el professor proposa i l’alumne les fa.
• Avaluació: l’activitat es avaluada

Aquest tipus d'interacció també es pot donar entre un alumne i un ordinador:

l'ordinador inicia, l'alumne respon i l'ordinador avalua; a continuació l'ordinador inicia un nou cicle

• L’ordinador inicia: un programa que inicia una explicació, un contingut més animat, segons l’edat del nen i criteris pedagògics i didàctics, jugant amb l’àudio, imatges…etc
• L’alumne respon: interactua amb el PC, a través d’unes activitats virtuals. Activitats de maneres transversals.
• Ordinador avaluació: a partir de les activitats si ho fa correcte, missatge positiu o negatiu.

Les seqüències son similars, nomes canviat el professor per l’ordinador. Però en el segon lloc, a l’avaluació, hi ha una diferencia que l'educador/a esta de suport, mentre el nen esta amb l’ordinador. L'educador/a va superbitzant. Quan s'equivoquen, aquest/a li fa raonar, i que busqui la solució per ell mateix, tot al contrari que amb  l’ordinador, ja que només dirà: correcte-incorrecte. L'educador/a fa pensar, raonar, ajudar-lo, cosa que la máquina no ho pot fer, només li pot donar una petita pista, ja que no el pot substituir, d’ajuda, de recolzament, d’interactivitat amb l’ordinador – alumne.

Per tant, l’utilització de programes fa difícil que es detecti les necessitats especifiques de cada infant, però en algunes ocasions l’alumne escull el nivell de dificultat d’acord a les seves necessitats o capacitats.

Un exemple de programes són el Jclic o bé el Entrena’t per llegir


OPINIÓ PERSONAL:
Després de veure els diferents programes que hi ha per els infants de qualsevols edat, crec que l'ordinador és una bona eina d'aprenentatge, per tal de introduir programes informàtics a les aules, de manera que les classes singuin més dinámiques, on hi haurá un gran interés per part dels infants, on a través de jocs assoleixen nous coneixements i aprenentatges.